La imperfecció

Més que qualsevol altre animal, l’humà és l’animal que s’equivoca.
“Errare humanum est”.
“De les errades surten els metges”.
Som imperfectes… “Qui no té un all té una ceba”. Això és una persona. L’ésser inacabat, que deia aquell savi.
Quan arriba la tardor anem a Vilobí d’Onyar a buscar les pomes de la temporada. Quina alegria, l’arribada de les noves pomes! La poma gironina s’ha fet un forat al mercat. Val la pena… I és imperfecta. Ho diuen els cartells de l’Agrobotiga El Forn, on les comprem: que les pomes imperfectes són les bones. Les gravades, les malgirbades, les boterudes, les no abrillantades, les no encerades, les que han estat una mica tocades o atacades per algun cuc, les no tractades des de la llavor. Agricultura integrada. Es tracta només la malaltia, i en el punt just. Pomes imperfectes? Les millors.
I aquí va la lliçó: la imperfecció ens fa bons. Millor dit, la imperfecció ens pot fer millors.
Heus aquí un camí. Ah!, parlant de camins, diumenge 22 de març caminem per la vora del Tordera, a Blanes. Donem la benvinguda a la Primavera amb una sortida-taller. Que ho sapigueu.