El nostre concert de Nadal
Potser el nen Pau Riba cantava cançons de Nadal amb una canya esquerdada i un piano de sis tecles.
Després el jove Pau Riba va compondre la lletra i la música de la “Simfonia número 1” d’una Nit i d’un Matí de Nadal, nadales que ja no són només el lloc i el temps d’un somni ideal, sinó que parlen també d’un Nadal real: el del bullici i l’esperança, però també el de la tristesa, l’avorriment, la pobresa i la brutícia. Gent hi ha hagut que durant anys ha encetat el matí de Nadal amb Pau Riba al tocadiscos dient: “Tímid sortirà el sol i el gall ja haurà cantat durant la missa d’ahir a mitjanit, quan els infants i els vells dormien. Poser, si hi ha sort, l’acollirà un tapís blanc de neu festiva, que la gent gran ahir sentí com queia lenta en volves molt petites…”.
Ara cada any l’avi Pau Riba canta nadales amb De Mortimer, uns joves que li toquen la canya trencada i el piano de joguina. Bé… Pau Riba fa més que cantar nadales. Refà el mite, el retoca, l’agita, el provoca, el porta als nostres dies, el remou, el refresca, li fa pessigolles i li provoca un somriure. Pau Riba riu, els Mortimer riuen, i el mite riu, i el públic aplaudeix i riu.
Pau Riba i De Mortimers. “Jisàs de Netzerit o capítol 0 de la Guerra de les Galàxies”. Al C.A.T. de Barcelona però també a d’altres indrets de Catalunya.
